Les estrelles del Mundial

Un cop eliminat Portugal vam veure això. Què bonic! Què tendre! Què trist! El pobre nen de barriada pobre que ara és alguna cosa, en un món que consumeix estrelles a ritme trepidant i que darrera deixa persones inestables addictes a la coca, veritat Bustamante?. Vaig coneixer al Cristiano fa uns 8 anys, quan el va fitxar Nike, perquè cel·lebrava els gols trient-se la samarreta i el cos d’ara és de gimnàs, però el de llavors era de veritat, i a la Nike hi ha algun executiu gay, clar. Pura carn de canó. Aquest nano, fa un any que no guanya res i es menja els mocs, valia la pena el seu fitxatge? es pregunten els del madrit. A la seva sel·lecció no ha fet res. I com pot reaccionar així? per què no en sap més, quan guanya guanya ell, quan perd perden els demés. I jo ja fa temps que ho dic, aquestes menes de putetes de porcellana necessiten el seu Daddy. Veritat Fergusson?

Cas apart alemania (primer dir que el Podolsky ha evolucionat molt i molt bé, de nenet a  guarruna), el davanter d’alemania, aquest què és de procedència turca. És poc agraciat, té una retirada a l’Igor del Jovencito Frankenstein, i ara és l’estrella d’alemania. Mola. la europa moderna, quan vaig estar a Berlin, vaig flipar de la quantitat de discos gais que oferien gogos Turcs, si clar, s’hi ha creat una demanda, és el que té tenir oferta (pur capitalisme gai).

I ara el Niño, que li passa? que no juga bé…. doncs que s’ha fet gran… i tot i els tattos continua fent cara de nen, tot i que diferent, fins ara era la rubia d’intercanvi de fliuds corporals i ara té alguna cosa d’osito de peluix, de vine aquí que et faré un rissotto… molt bé Fernando, has aconseguit ajuntar les dues coses que em molen, guarruna rubia i ara per abraçar un diumenge plujós.