La tetera 2a part

Posted in reflexions de Calafell on July 7, 2010 by fromcalafell

Després del pseudobrot neuròtic amb la tetera i personificar en aquest  estúpid i insignificant objecte el semestredemierda. Avui he decidit netejar-la, per probar-me a mi mateix, a veure que passa.

No he sentit ganes de sortir al carrer, esgarrar-me la samarreta i cridar-li a un deu en el que no crec “Perquè?”, no he comprat una retallada ni he anat a fer un McMenú i el més important, no he anat al bar a fotre’m güisqui baratu.

No us penseu que ara tornaré a netejar la tetera, no. Però puc amb ella.

Advertisements

Les estrelles del Mundial

Posted in reflexions de Calafell on July 2, 2010 by fromcalafell

Un cop eliminat Portugal vam veure això. Què bonic! Què tendre! Què trist! El pobre nen de barriada pobre que ara és alguna cosa, en un món que consumeix estrelles a ritme trepidant i que darrera deixa persones inestables addictes a la coca, veritat Bustamante?. Vaig coneixer al Cristiano fa uns 8 anys, quan el va fitxar Nike, perquè cel·lebrava els gols trient-se la samarreta i el cos d’ara és de gimnàs, però el de llavors era de veritat, i a la Nike hi ha algun executiu gay, clar. Pura carn de canó. Aquest nano, fa un any que no guanya res i es menja els mocs, valia la pena el seu fitxatge? es pregunten els del madrit. A la seva sel·lecció no ha fet res. I com pot reaccionar així? per què no en sap més, quan guanya guanya ell, quan perd perden els demés. I jo ja fa temps que ho dic, aquestes menes de putetes de porcellana necessiten el seu Daddy. Veritat Fergusson?

Cas apart alemania (primer dir que el Podolsky ha evolucionat molt i molt bé, de nenet a  guarruna), el davanter d’alemania, aquest què és de procedència turca. És poc agraciat, té una retirada a l’Igor del Jovencito Frankenstein, i ara és l’estrella d’alemania. Mola. la europa moderna, quan vaig estar a Berlin, vaig flipar de la quantitat de discos gais que oferien gogos Turcs, si clar, s’hi ha creat una demanda, és el que té tenir oferta (pur capitalisme gai).

I ara el Niño, que li passa? que no juga bé…. doncs que s’ha fet gran… i tot i els tattos continua fent cara de nen, tot i que diferent, fins ara era la rubia d’intercanvi de fliuds corporals i ara té alguna cosa d’osito de peluix, de vine aquí que et faré un rissotto… molt bé Fernando, has aconseguit ajuntar les dues coses que em molen, guarruna rubia i ara per abraçar un diumenge plujós.

El haiku de l’Octavi

Posted in reflexions de Calafell on June 29, 2010 by fromcalafell

Com tots sabeu, l’Octavi interpreta la realitat segons la seva particular visió. Cosa que agraïm i necessitem. De vegades té la facilitat o genialitat de resumir tot en una frase…. i no recordar-la mai més.

Doncs avui he dinat amb l’Octavi i la primera frase que m’ha dit és: Heu trobat un flotador, eh? zorres.

No es pot resumir millor.

Arròs fastfood i la versió Calafellística

Posted in receptes on June 29, 2010 by fromcalafell

La nostra cultura culinària li té molt a agrair a l’arròs. L’arròs afarta i amb un bon caldo fa maravelles. L’arròs de diumenge de la meva mare o de qualsevol familia, no? Això si, té un curro. Clar.El sofregit+el fumet+els 20 minuts de l’arròs.

Doncs aquí us porto una recepta d’arròs fastfood, és a dir, un arrosset facilet, i després amb la mateixa recepta i un pas més, la recepta més treballada.

Arròs fast food:

la xixa: salxitxes, o costella de porc, o bacon (compreu un ben bó, que no ens agrada el bacon-xicle-basurístic)

Verduretes: Les que vosaltres volgueu, la base? una cebeta, un pebrot vermell i un verd, tomaquet (si clar!). I atenció a les verdures de temporada: brocoli, porros, etc… vamos free style de verduretes.

Es fa la xixa en oli, un cop feta es retira i s’incorporen les verdures. Mentrestant, es bull arròs llarg (uns 10-11 minutets, cada marca té un temps). Un cop fetes les verdures, s’hi reincorpora la xixa, s’hi reincorpora l’arròs colat i s’hi posa una mica de colorant, es remena durant un minutet.  S’emplata i es serveix amb un somriure. Suggerència de presentació: tallar uns xerris i incorporar per sobre l’arròs, mola el rollo fresquet i explosiu de mastegar un tomaquet.

Està clar, no és un arròs prototipus, però es pot fer un 20 minuts totals. Per un miqueta més de feina pots fer el doble de verduretes i xixa, i així pots congelar una ració…

I ara la versió una mica més treballada: Seguir els mateixos passos, bullint l’arròs llarg 3-4 minutets menys i deixar-ho una mica cru. Es preescalfa el forn a 180º amb el gratinador. En una font de forn o motlle, s’hi posa la mescla, s’incorpora un ou i formatge ratllat  i es remena,  per sobre s’hi tira una mica més de formatge, es posa a gratinar durant uns 15 minutets. El resultat és un pastís d’arròs que està boníssim. Suggerència de presentació: si teniu motlles de timbal es poden fer els pastissets indivuduals i poden ser un acompanyament excel·lent.

Bon profit.

I llavors, passa

Posted in reflexions de Calafell on June 27, 2010 by fromcalafell

Tots hem creuat les vies del tren moltíssimes vegades i no ha passat res.

Tots ens hem pujat a un cotxe conduit per algú molt passat i no ha passat res. Fins que set pugen a un cotxe de tornada de la Florida.

La violència no està bé. I llavors veus al marit de la teva amiga, atonyinant-la.

La vida s’escriu amb petits i absurds capítols dins l’inmensitat del cosmos, això si, petits i absurds, però fereixen.

Moltes coses… pocs posts.

Posted in reflexions de Calafell on June 27, 2010 by fromcalafell

Fa temps que no escric. I faré un resum.

El sonar: m’ho vaig plantejar com a catarsi necessària després del semestredemierda. La nit va ser un crescendo fins arribar a 2manydj’s, que van complir, clar. Em va faltar una mica més de canya al dj de 6 a 8…. aquell moment d’ulleres de sol i ballar a mort, no és pot fer tot. El Pugui es va superar, ell si que va fer catarsi i punt. Vam escenificar una pau a la guerra que mai existí amb en Fabià, una mica de teiatru que sempre anima el cutarru. En Ramon ho va fer molt bé, cap sonarada sonada….. només que va sortir diumenge al razzmatazz, encara els hi quedava corda després de tot el sonar. Ai la joventud!

En Joffre continua proposant idees per superar la crisi, encara no ha parlat de l’augment de preus fins al doble desde l’entrada de l’euro, tot i que els salaris no s’han doblat. Espero que toqui  aquest tema…. a veure si hi ha sort.

La Neus ha marxat a Montpellier. Després de despedir-la 4 cops, que pesada…. espero que trobis el que busques i si no, doncs mira, viuràs a una casa amb un doble espai, això em fa enveja. Al trasllat de mobles de la Neus vaig coneixer un mosso d’esquadra, va ser molt bo…. ell considera extranys els antidisturbis…. fins i tot deia que podien mantenir una conversa…..  Cadescú troba frikis allà on vol.

Revetlla de St. Joan a cals Mansis, of course! a destacar el mansi-stereo i que el ruso blanco no va triomfar (tontos!)

Tenim a tota la Cafrada a França. Octavi a les Angles, Joffre a Toulousse (o com sigui), Muerte’s de bungalow pel sud, Neus a Montpellier acompanyada de Sònia, Núria i Pugui.

He anat a la platja. BRAAAAAVVVVOOOOO CCCCOOOOÑÑÑÑOOO!!!! BRAAAAAVVO! jODER!!!!!! Després d’un juny fredolic. Torna la platja, sol, llegir el diari, banyar-se, veure passar coses,….. BBRRRAAAAAVVOOOO!!!!! JJJJOOOODDEERRRRR!!!!!

L’hotel particular que ens hem montat ha tancat portes. Tot un Juny d’hostes i el que portavem acomulat.

Passen de ronda: Chiquilín (oficialment el nen de la casa, no tothom passa un nadal menjant el que cuino), Miguel (sus soliloquios de conducción, los yogures y que es mi padre), l’uruguaià tranquil,  matrimoni peruà-alemany amb nena i embarassats (l’amor que demostrava la nena i l’abrassada i el petó de despedida de la nena, els manté de categoria), Christian (l’austriac que cuinava de conya i per tant li vaig demanar matromoni), Rosio i la seva atabalamenta, La Sanchez i el Nen o sonareños (fresquíiiisima Sanchez que de tan cool esdevé friqui i com a friqui la respecto).

Eliminats: La francesa pregnant, elgranfumadorblanco i la seva petuleia (estan embarassats, això pot ser bo). La Polonesa cocainomana i anorèxica amiga de la francesa.

Només he vist dos partits del mundial.

He comprat un portàtil per poder ser pirata. Coses de llicències.

Ha arribat la calor! Tots sabeu que això és molt bo!

Dusko Ivanovic

Posted in reflexions de Calafell on June 16, 2010 by fromcalafell

És l’actual entrenador del Caja Laboral (exTau Vitòria), a més ara és campió de lliga de bàsquet. El seu equip li ha cascat un 0-3 a la final de lliga de bàsquet al Barça, guanyant els dos primers a casa del Barça. Barça que s’ha passejat per Europa, guanyant la Euroleague de carrer.

Si voleu un anàlisi objectiu cliqueu aquí

Si voleu lo altre, aquí està:

Aquest entrenador aconsegueix amargar als seus jugadors. Sempre juga amb 6 jugadors i els crema. Va passar amb el Navarro, que va marxar a fer les Amèriques i va tornar amb la cua entre cames. Va passar al Tau, l’any passat van marxar 4.

Això si, li ha passat per sobre al millor Barça de la història i ens hem quedat sense triplet de bàsquet.

Enhorabona Dusko, espero que disfrutis la rebuda que et fotrà el Palau l’any vinent. A títol personal ,Dusko, dir-te que ja ets un dels membres del meu exclusiu club, el club es diu: odiats irracionalment i que donen ganes de violència física. És un club molt selecte, amb gent com el guitarrista dels Dire Straits, ElfilldeputaqueescreuKennyGdel’elèctricad’harma, la Barbra Streisand, la que diu:”Te lo mereces!” tot aplaudint al final d’Oficial y Caballero mentre sona Love lift  us up where we belong, i pocs més.